Quan se t'abat un
sol de plom damunt l'esquena,
esclaten d'or els
blats, i les roselles enrogeixen juganeres,
el vaivé de la
falç marcant el ritme
t’esperona
l'anhel de passar via.
Que al camp hi ha
tant blat! Hi ha tant jornal!
I el camp i el
blat són del senyor, que no pas nostres!
Sou milers, com
tu, que cada cop que llenceu l'eina
i cauen cent
espigues degollades
sentiu al més
pregon de les entranyes
el vell desig
guardat d'anar per feina.
Amb un ressò
d'històries i llegendes
maldeu per
mantenir la il·lusió viva.
Aquella que ve de
casa els avis
o qui sap si
d'encara més enrere.
I a la tarda,
cansats, ja cap a casa,
us crema a dins
del cor i se us escapa
el crit molt vell
d'aquells vostres ancestres:
Bon cop de falç!
Que hem de guanyar la terra
a aquells senyors
que fins i tot el pa ens neguen.
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de
març de 2020
M'agrada molt el missatge poètic. Bons cops de falç en el temps de sega, el segadors ompolien l'espai de cançons treballant pel bé de la humanitat sovint desagraïda. El missatge que encara m'emociona, del meu pare dirigint la colla.
ResponEliminaÉs un lloc comú dels independentistes.
ResponElimina