Quan tornarem a
deixar anar la por per tornar a ser nosaltres?
Serem mai més
aquells que un dia érem?
Havíem viscut a
un món sense recances,
sabíem de la fam
i de la guerra perquè ens les havien explicat.
- Contes de
velles!, dèiem.
Que lluny
quedaven les imatges. Aquelles fotos, en blanc i negre,
tenyides
abastament de color sèpia.
De cop, però,
se'ns van obrir els ulls. Ens va colpir una imatge
que com vinguda
d'un conte oriental, ens va mostrar totes juntes
les mil i una
nits. Els mil i un malsons.
Es va fer fosc i
tots tancats a casa vam tremolar de por i d'incertesa.
S'acabarà el malson. Segur. I potser un dia tornarà a sortir el sol
I fins i tot gosarem,
agosarats, a ocupar novament els carrers.
Però ben segur
que res serà com era.
Haurem après
l'efímer de la vida, la gran foscor que regna al cantó fosc?
La gran veritat
darrere dels neons i els lluentons dels aparadors de marca?
Joan Gimeno. Montrodon, 23 de
març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada