Atzucac

I aquesta tristesa, d'on és que ens ve?

El temps s'escola, mandrós

i alenteix el seu ritme..., i el nostre.

Bufen vents de malura i les flors

es marceixen i desfullen

sense ningú que les flairi.

I malgrat tot, tenim sort d'aquesta

Tristesa car només ella ens visita.

Delicada i coqueta conviu amb nosaltres.

Sento avui, dins meu, un regust d'aram vell,

de filferro rovellat, de cleda,

de cretona empolsinada.

Quan gosem obrir portes i finestres

i sortir al carrer, i cridar, i córrer...,

desfarem  l'atzucac que ens té

confinats als racons i ja fa massa temps

que ens roba la vida.

Joan Gimeno.  Montrodon, 29 de març de 2020