Qui nodreix la
foguera de l'odi?
Qui s'aprofita de
la cendra calenta,
quan encara és
caliu?
M'han cremat de
mica en mica els anhels
i a hores d'ara,
les esperances furtives
s'han marcit amb
la calor de l'incendi.
Quin sofriment
més gran, aquest, el meu,
quan conscient
encara, em veig desmembrat
i a peus dels
cavalls de l'etern botxí.
He fet, de la
meva carn, foguera
on per Sant Joan,
altres vailets saltaran,
potser, encara,
parlant, això sí,
en la llengua
invasora.
Jo, ninot
invisible, eteri fantasma, dansaré
en el fum d'un
passat gloriós i cremat,
perdut a cops de
fuet i de lleis imposades.
Joan Gimeno. Montrodon, 1r de març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada