Asseu-te'm a la
falda. I dorm.
Fes migdiada com
una criatura tipa,
innocent i serena
que paeix
el fruit del pit
matern
xuclat amb
fal·lera.
Cap fantasma no
vindrà
a pertorbar el
teu son
car jo el vetllo,
despert i amatent,
content de ser el
teu àngel guardià.
I si un somrís
beatífic lluu al teu rostre
satisfet, em
sentiré orgullós
de tot el que hem
viscut,
jo, ardit
cavaller i tu, la meva midons.
Dorm. Quan et
despertis em tindràs,
disposat a tot, i
admirant-te en silenci.
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de
març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada