Amor emmurallat,
pàtria encerclada.
Vam renunciar als
camps oberts per a servar
la poca llibertat
minvada que gaudíem encara.
Llançàvem un crit
darrer, ones de sang antiga,
per reclamar al
món tot allò que ens mancava.
I ens tornaven
els mots, de retop, de les muralles.
No van anar més
lluny dels murs que ens protegien.
El món és sord i
ningú no escoltava.
Vingué, després,
el silenci temut, tres-cents anys
per esborrar tota
vana esperança.
Ja ho sap la història.
Tothom, fora d'ací, té tot un munt d’ajuts.
Nosaltres no,
estem sols. Tenim només els nostres.
Ja ho sap la
història. Penseu-hi bé.
Ningú ens
ajudarà.
Som catalans.
I ens basta.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 de
març de 2020
Però som catalans !!!
ResponElimina