Hem perdut les
naus d'igual manera
que vam perdre la
terra en marxar de casa.
Desterrats per
una guerra que no era nostra,
ens vam fer a la
mar per cercar un futur.
Hem vogat,
inquiets i incansables,
hem fitat de
lluny la terra deixada,
el llunyà horitzó
confós amb el cel
i hem suportat
sols que escalden la pell.
I a la fi,
cansats, quan, propera la platja,
hem vist
sotsobrar la fràgil barqueta,
enderiats, hem
seguit nedant, i hem lluitat encara.
Desposseïts, ara, sense terra i sense naus,
nàufrags de tot,
no ens hem resignat, mai, però,
a
admetre el naufragi.
Joan Gimeno. Montrodon, 6 de
març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada