Per la llisor de
vidre del teu ventre
lliscava, daina
esquiva, aquell capvespre,
una gota furtiva
de suor.
El pensament
d'enderiat amant
fugia veloç
cercant aquell sexe llargament anhelat.
Va ser un
instant, només. Un sol instant
i un pensament
que em va impedir tenir-te.
En recordar que,
malgrat l'avinentesa,
tu, ja eres
d'algú.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de
març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada