No diguis res. No
cal que parlis.
No és pas aquesta
l'hora d'explicar el dolor.
Que som esclaus
encara.
Tampoc no
bramulis queixes inútils
per un passat
marcit o bé un futur incert.
Calla mentre no
et vegis capaç i valent per vèncer.
O si vols parlar,
fes-ho baixet, que no t'escoltin
els enemics
atents a saber què penses.
Ans, quan obris
la boca que sigui per fer néixer
torrenteres de
llum que enceguin els bords.
Que cada paraula
dita rebli un clau
al taüt de
l'invasor vençut.
Que cada mot
signifiqui la mort d'un d'ells,
i l'inici
triomfant d'una nova era.
Avars com diuen
que som, no malgastem cap mot.
No diguis
res si no crides: Victòria!
Joan Gimeno. Montrodon, 2 de març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada