M'esquitxen gargalls
salats d'onades ressentides
les tardes com
avui, quan sol, acabo al moll guaitant gavines.
Tot el rocam que
s'enfronta inamovible al mar
sembla maleir la
meva infausta sort. I jo, vençut,
escolto, miro i
callo. Car soc
un ínfim projecte
d'àngel caigut que enyora,
encara, aquell
cel dels teus braços.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de
març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada