Hostessa de duty free

Em vas llevar la pell
- o vaig mudar-la jo,
ben bé no ho recordo-
una tarda d'estiu
tocant ja al capvespre
quan després de folgar
em vas dir: ha estat bé,
però jo volo més alt.

Com hostessa de vol
anhelaves més cels
i altres núvols més clars.
Jo, milicià del carrer
només puc somiar
en aquells que com tu
s'enlairen com els déus
i usen els mortals
arrencant-los la pell
que us han cedit volent
oblidar aquella olor
de perfum importat,
amb segell duty free,
que deixeu impregnat
a cops de sexe i frec.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de juny de 2017