Vaig esculpir el teu cos
com ho fa l'aigua clara del riu
quan lentament i sense apressar-s'hi gaire
dibuixa uns solcs perennes a l'endurida roca.
El meu riu s'ha eixugat, ha mort amb la secada.
Ara les meves aigües ja no et besen, amor.
Els dibuixos traçats altre temps a la teva pell freda
són el mut testimoni d'aquell amor immens
que va exhaurir el meu riu, cabalós,
i va marcar el teu cos.
com ho fa l'aigua clara del riu
quan lentament i sense apressar-s'hi gaire
dibuixa uns solcs perennes a l'endurida roca.
El meu riu s'ha eixugat, ha mort amb la secada.
Ara les meves aigües ja no et besen, amor.
Els dibuixos traçats altre temps a la teva pell freda
són el mut testimoni d'aquell amor immens
que va exhaurir el meu riu, cabalós,
i va marcar el teu cos.
Joan Gimeno. Montrodon, 26 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada