Com dos raïls
de la via del tren
hem transitat els anys
l'un al costat de l'altre.
Hem suportat, estoics,
els estius més ardents
i aquells hiverns tan gèlids,
les pluges de tardor,
les rosades més dolces.
No ens hem mogut de lloc,
ni tu ni jo no hem fet
les necessàries passes
per acostar-nos gens.
Amics, aparellats,
hem travessat la plana
amb un destí comú
que ens espera al final.
de la via del tren
hem transitat els anys
l'un al costat de l'altre.
Hem suportat, estoics,
els estius més ardents
i aquells hiverns tan gèlids,
les pluges de tardor,
les rosades més dolces.
No ens hem mogut de lloc,
ni tu ni jo no hem fet
les necessàries passes
per acostar-nos gens.
Amics, aparellats,
hem travessat la plana
amb un destí comú
que ens espera al final.
Gastats i rovellats
hem consentit servils
que ens passes pel damunt
el comboi de la vida.
Joan Gimeno. Montrodon, 20 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada