Vas arrelar al meu cor com ho fa la llavor
quan cau en camp llaurat de terra fèrtil.
I vas creixent, tot xuclant-me la sang
del cor enamorat que sols per tu batega.
Dèspota ser, donzella vel·leïtosa
que sures ofegant els altres que t'envolten.
Si un dia puc matar la infame mata
d'aquesta bella flor, formosa, que emmetzina,
i arrancar-la del camp que has deixat erm,
em queda el dubte de si podré tapar
el gran forat que al mig d'aquell reng deixes.
quan cau en camp llaurat de terra fèrtil.
I vas creixent, tot xuclant-me la sang
del cor enamorat que sols per tu batega.
Dèspota ser, donzella vel·leïtosa
que sures ofegant els altres que t'envolten.
Si un dia puc matar la infame mata
d'aquesta bella flor, formosa, que emmetzina,
i arrancar-la del camp que has deixat erm,
em queda el dubte de si podré tapar
el gran forat que al mig d'aquell reng deixes.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada