divendres, 23 de juny de 2017

Nit de Sant Joan





 


















Si fos de nit que escric, 
avui seria la nit més productiva,
tot i ser la més curta, la del foc, 
del sentiment amb regust de pàtria.
Però no escric de nit, jo. 
I molt menys la d'avui.

Aquesta nit és per viure l'encís de les teies,
la flama, el Canigó i les fogueres enceses
a cada llogaret on hi hagi un català.

Demà, sí. Demà escriure, amb el nou sol
i amb el record ben viu de la màgica nit.
Que vegin els veïns que estem vius
i que tenim la força del foc dels ancestres
que batega, viu encara, dintre uns cors
a vessar d'una sang, tan roja, com el roig
de les barres sobre un groc fons d'or
que tenim per senyera.

Montrodon, 23 de juny de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada