Recordes quan tot era frisança,
quan el cos ens corria més que el cap?
Poc ens importava que fos nit,
o matí, o tarda, o l'hora de dinar
per ficar-nos al llit i copular.
Que no es pensi ningú que allò era amor.
Creu-me, estic segur que d'allò se'n podia dir
qualsevol altra cosa. Posats a definir,
diem-ne sexe.
I de tant usar el sexe oblidàvem l'amor.
quan el cos ens corria més que el cap?
Poc ens importava que fos nit,
o matí, o tarda, o l'hora de dinar
per ficar-nos al llit i copular.
Que no es pensi ningú que allò era amor.
Creu-me, estic segur que d'allò se'n podia dir
qualsevol altra cosa. Posats a definir,
diem-ne sexe.
I de tant usar el sexe oblidàvem l'amor.
Avui, més en pau, més reposats, més tendres,
hem descobert el que vol dir, al capdavall,
el veritable amor.
Joan Gimeno. Montrodon, 31 de maig de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada