Sí, Rosa,
érem nosaltres.
Cadascú palplantat a la vorera
de la seva desconfiança,
a cada cantó d'una cruïlla
sorollosa de la gegantina urbs.
Dues petites taques
als peus dels gratacels.
Tu, nobles pensaments
d'hel·lènica donzella.
Jo, inconfessables desitjos
de jove adelerat.
Entre tots dos,
immens i separant-nos,
el riu de cotxes,
sorollós i insalvable,
de la Cinquena Avinguda,
érem nosaltres.
Cadascú palplantat a la vorera
de la seva desconfiança,
a cada cantó d'una cruïlla
sorollosa de la gegantina urbs.
Dues petites taques
als peus dels gratacels.
Tu, nobles pensaments
d'hel·lènica donzella.
Jo, inconfessables desitjos
de jove adelerat.
Entre tots dos,
immens i separant-nos,
el riu de cotxes,
sorollós i insalvable,
de la Cinquena Avinguda,
eterna metàfora de la nostra vida.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada