Eren altres temps, quan colonitzàvem platges
amb els nostres cossos joves de pell bruna i tibant.
No ens feia res que la sorra, gruixuda o massa fina,
se'ns fiqués a l'entrecuix esquivant la minsa opció
d'un banyador minúscul i del color de moda.
Ara, matins de guingueta i 'martini', olives,
ulleres de sol i un diari obert, descuidadament,
a la pàgina d'economia, estès damunt d'un ventre prominent.
Fitem d'amagatotis uns altres cossos joves
que colonitzen, ara, aquella vella sorra,
tan propera i llunyana alhora,
que enyorem nostàlgics.
amb els nostres cossos joves de pell bruna i tibant.
No ens feia res que la sorra, gruixuda o massa fina,
se'ns fiqués a l'entrecuix esquivant la minsa opció
d'un banyador minúscul i del color de moda.
Ara, matins de guingueta i 'martini', olives,
ulleres de sol i un diari obert, descuidadament,
a la pàgina d'economia, estès damunt d'un ventre prominent.
Fitem d'amagatotis uns altres cossos joves
que colonitzen, ara, aquella vella sorra,
tan propera i llunyana alhora,
que enyorem nostàlgics.
Joan Gimeno. Montrodon, 11 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada