dimecres, 21 de juny de 2017

No oblideu bombardejar Barcelona cada cinquanta anys






















Un vent d'oblit
s'endugué la sang.
La metralla, confosa
amb la sorra rogenca,
esdevingué oculta als ulls
de gairebé tothom.

Només aquells que havíem viscut
els horrors de la guerra sabíem
del dolor, sabíem de la por,
i vam acabar, també,
per reconèixer l'odi.

Un odi visceral que envaïa
tots els racons d'uns cors
que bategant en somort
no sabien encara
que no era el pitjor
el que havien viscut.

Que els hi quedava
encara per patir
l'oprobi infinit
de veure desfilar
l'orgullós guanyador
al compàs dels timbals
marcant el pas, altiu,
pel damunt del sorral
del carrer, avui desert,
trepitjant els vestigis de sang
i els bocins de metralla.

Joan Gimeno.   Montrodon, 20 de juny de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada