Fa temps que
ho sé
i no us ho
havia dit mai.
Ha estat avui,
però, que per fi,
desenganyat i
segur del final
que inevitable
m'espera,
goso parlar-ne
obertament
als fills i a
aquells amics
que penso que
m'aprecien.
Us faig saber
que em moriré
i que, ja, no
em fa cap nosa dir-ho
ni fer-vos-en
partícips,
d'aquest meu greu
succés.
Sí, em moro.
Haurà estat
una llarga
agonia
amb un inevitable
final.
I segur que us
pregunteu
quin deu ser
aquest terrible virus,
aquesta
malaltia sense cura
que se’m menja
per dins.
Jo us ho diré.
No cal tenir-li por
malgrat que és
incurable,
que no té
vacuna i no hi ha res a fer.
Encomanadissa
com és,
la vida, ningú
li sobreviu.
Joan Gimeno. Montrodon, 3
de febrer de 2020
Un comiat és trist, quan tot s'acaba, però en el nostre cas alló que s'acaba és el tram que enllaça amb l'infinit d'una vida on l'amor és la veritat de ser. Amb tu, fent camí, una abraçada.
ResponEliminaUna forta abraçada, Joan.
Elimina