Tu, que
posseeixes l'absolut domini
dels homes que
t'envolten - o almenys t'ho creus-.
Tu, que mai
sabràs posar-te al lloc
de cap dels
que t'admiren...
Tu, que penses
que el teu cos és aquell bé preuat
que t'ha
d'obrir les portes de tots els teus capricis...
A tu, i
l'irresistible 'charme' que tens -o creus tenir-...
Permet-me que
et digui, que el melic del món
no està pas al
bell mig del teu exquisit ventre.
Que no gira al
voltant del teu cel tot un estol de gent,
per encelats
que els tinguis, salivant pel teu sexe.
Migrat deu ser
aquell teu cel que guardes entre cames,
si és a ell
que tot ho has de fiar.
Joan Gimeno. Montrodon, 12 de febrer de 2020
Molt bon consell.
ResponEliminaGràcies, Joan.
ResponElimina