Cau, lenta, una
pluja menuda,
com gotes de
vidre, damunt
del càntic somort
i letàrgic
d'absorts
feligresos.
La pluja amara la
lluïssor
metàl·lica del
fullam
de la magnòlia
del claustre.
Plou, ara, de
nou,
després de tanta
espera.
I resta, només,
la menuda
buidor extraviada de nosaltres
que mai ens hem
estimat.
I plou, tant se
val, també,
a sobre dels
amors confessats
i de les soledats
absolutes.
Joan Gimeno. Montrodon, 9 de
gener de 2020
Per no ser poeta (com tu dius)u amagats molt bo
ResponEliminaAmagues molt be
ResponEliminaJo no amago res, Dolors.
EliminaM'agrada ser la magnólia que la pluja fa més brillant.
ResponEliminaTu ets un gran arbre, Joan
Elimina