Metamorfosi

Vaig esquinçar la pell que em retenia.

Lliure de tot, imago incipient,

vaig emprendre un camí

de perdició seguint les teves petges.

Aquell d'abans, protegit i en clausura,

ja no existeix doncs per a res servia.

Aquest d'avui, colrat ja en mil combats,

empès pel vent de rauxa i de follia

segueix tossut, anhelant i a l'aguait

del teu amor, primaveral diablessa.

Joan Gimeno.  Montrodon, 5 de febrer de 2020