Despertaran els déus

Despertaran els déus, un dia del mal somni?

S'adonaran, per fi d'una vegada, del desgavell

aquest que van crear?

Peces d'escacs, maldem creient-nos lliures,

sotmès el lliure albir a minsos moviments.

Passos curtets per a qui sols és peó.

Torre, aferrada al sòl, que mai no pot saltar

cap altra peça i va endavant, pobret, pensant-se que és lliure.

O corredor enfollit per les diagonals del viure,

tu, si ets alfil, seràs tota la vida.

I tu, cavall desbocat, saltaràs atropellant 'tot cristo',

llençant renills que creus de llibertat.

O tu, rei meu, que et creus tan important,

que no t'adones que tothom vol la reina?

Ella, la reina, que al cap i a la fi sucumbirà

a algun escac i mat tot i que es creia certament invencible.

Només els déus, si ho són, asseguts al tauler

disposaran de certa llibertat per decidir a qui sacrificar

i moure al seu antull les peces de fireta o bé, d'ivori fi.

Distrets com són no s'adonen, sovint,

del guirigall cruel que deixen al tauler.

Joan Gimeno.   Montrodon, 13 de febrer de 2020