Escolto veus
al vent.
I em parlen de
vosaltres.
Vingudes de
molt lluny,
fluixetes,
sibilants,
em diuen que
com jo,
sou fruit d'un
temps marcat
per persistent
tenebra.
Que el foc que
us consumeix
no és altre
que el meu foc.
Deliri d'un
voler compartir
un pensament
gens dispers,
un camí, una
idea.
Sou, som, la
veu d'una terra
sotmesa fa
molt temps
que, malgrat
tot, alena.
Joan Gimeno. Montrodon, 5
de febrer de 2020
I aquesta veu que mai anirà capcot... Excel-lent!!!
ResponEliminamai, mai!
Elimina