Tens ulls de mar.
Et vaig dir poc
convençut.
Més que res per lligar.
Tens ulls de mar.
Però avui ho sé.
De debò.
Tens ulls de mar.
Avui que he vist trencar
les ones del desig
contra
el rocam de les teves
pestanyes.
Avui, que he gaudit mil
cops
d'aquesta llum de la
teva mirada
quan et lleves emperesida
després d'un duel
d'amor.
Avui, que he tastat la
sal
dels teus llagrimals
si esdevens trista i
plores.
T'ho repeteixo encara.
Més que mai.
Més que mai.
Tens ulls de mar,
bufona!
Joan Gimeno. Montrodon, 31 d'agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada