Tinc un amor petit. I és
tan enorme...
Un belluguet que m'omple
tot el cos
de deler quan vol, que
no reposa.
Un amor senzill, com de prêt-à-porter,
de nyigui-nyogui, que
algú
va fer només per a mi,
sargit a mida.
Que és ferm, omnipresent
i no s'esgota.
Tinc un únic amor,
d'estar per casa,
que m'enduc ben posat si
surto a fora.
Un amor immens que ni
s'esgota
ni li cal reposar. A ell
no li fa res
si sóc a casa, i em
segueix fidel,
ve sempre amb mi, si marxo.
Joan Gimeno. Montodon, 31 de juliol e
2018
Una definició mitjançat l'amor de la teva poesia, petita i gran, petita com el ser humà, immensa com la idea i la passió de tota persona.
ResponEliminaL'encís, Joan, de les coses petites.
Elimina