Això, que veus tan blau,
no és pas el Cel.
Bé, sí que és un cel. El
que ens hem inventat
damunt dels nostres caps.
Però no el dels Déus,
els sants, ni els àngels,
ni la glòria.
La terra que trepitges i
que t'acollirà
un dia, quan et moris,
la pluja i els ocells,
la llum del sol que cada
dia surt.
L'amor, quan
t'enamores...
Això és el Cel.
Després, no esperis pas
miracles.
Només foscor.
Gaudeix ara que pots.
Que si ha de ser sincer,
ni Déu s'ho creu
això d'un altre cel!
Joan Gimeno. Montrodon, 10 d’agost de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada