Rema!
Amarat de suor, però,
rema!
Quedar-se quiet no és
una opció
quan la mar està en
calma
i un sol injust -que en
diuen
de justícia- t'esclafa
el cap,
enrogit sota un barret
de palla
que no pararà el cop.
La calma que avui veus,
aquesta blana mar
d'Espanya,
és la calma traïdora
que precedeix la
tempesta.
Els núvols negres, i els
vents
que els acompanyen,
poc que els veus, ara.
Però són a buscar l’aigua
i es preparen per ploure.
És quan hi ha calma
que les sirenes canten
coneixedores que els seus
cants
arribaran més lluny.
Malfia't, company,
dels cants de les
sirenes.
No hem arribat a port.
Rema, encara!
Joan Gimeno. Montrodon, 3 d’agost de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada