Totes les carícies no fetes,
aquelles escatimades gasivament
a la gent que estimaves, que per vergonya
o per haver estat maldestre
mai vas gosar donar, dormen ara,
arraulides i sovint oblidades
al fons dels plecs immensos
de les mans arrugades i endurides.
Ja no hi ets a temps. Ells ja no hi són.
Que no es pot invertir el sentit
de les busques per recuperar
les hores malgastades.
I el que és pitjor. No t'enduràs
ni el record d'un escalf no donat
ni de la sensació d'una tendra galta.
Què veus quan et mires les mans
tremoloses i endurides, vell cabut?
Un xarrabascat de veus neguitoses
et retreuen l'oblit. De què t'ha servit
tants anys viscuts sense saber donar?
Joan Gimeno. Montrodon, 31 d'agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada