Com si es morís, el sol,
al llit del núvol blanc
que veus a l'horitzó,
dóna el darrer alè
a aquell que el vulgui
veure.
Així com jo, cansat,
tot erm de tant
no-viure,
deixo el que escric,
tossut,
a tot el qui em
llegeixi.
Ni el sol ni tampoc jo
esperem vana glòria.
Som diferents, però.
Que el sol, demà, segur
que tornarà a sortir.
Joan Gimeno. Montrodon, 30 d’agost de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada