Ni tinc record del mot
que em vas llençar.
Això va ser ja abans que
els anys marcissin
inclements les nostres
dues pells.
S'extingí fins i tot el
tornaveu aquell
que em recordava, voraç
i insaciable,
l'ingrat adéu amb què m'acomiadaves.
S'esvaní, com abans ho
havien fet
les set paraules a la
creu,
d'aquell Crist ja
mil·lenari.
Confio encara, el meu
alè a les teves mans,
amb la mateixa fe que ho
va fer ell,
a les mans del seu pare.
Malgrat que oblidat,
aquell teu mot
ressona encara i em
crema quan aleno,
els dies com avui en què
m'entesto,
tossut, a recordar-lo.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 d’agost de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada