Cansat de velejar per mil mars abrivats
i de lluitar contra traïdors paranys
faig un Sant Crist del pal major del buc
i m'encomano a Déu malgrat no creure-hi gaire.
Com és la fe -o la por- que de sobte
es desvetlla, just quan, ja proper,
veus arribar el final.
i de lluitar contra traïdors paranys
faig un Sant Crist del pal major del buc
i m'encomano a Déu malgrat no creure-hi gaire.
Com és la fe -o la por- que de sobte
es desvetlla, just quan, ja proper,
veus arribar el final.
Em queden lluny aquells dies d'escola
i els meus temors pels castics infernals.
I així i tot, quan se'm desvetlla immensa
la por al no-res, la por a l'inconegut,
pouo a l'antic inconscient d'aquells vells anys
d'infància, una sola raó per a tant desgavell.
Joan Gimeno. Montrodon, 13 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada