Als capcirons dels dits duc el record,
tatuat, de tots aquells teus porus,
tàctil record de moltes nits intenses.
Al nas, un deix d'olor d'aromes barrejades
de la suor i el suau perfum que empraves.
I al cor perdura encara el dol.
L'espina d'un neguit que creix i creix,
menat per un intent d'oblit
i la distància.
tatuat, de tots aquells teus porus,
tàctil record de moltes nits intenses.
Al nas, un deix d'olor d'aromes barrejades
de la suor i el suau perfum que empraves.
I al cor perdura encara el dol.
L'espina d'un neguit que creix i creix,
menat per un intent d'oblit
i la distància.
Joan Gimeno. Montrodon, 14 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada