En un intent inútil
per fer brostar aquell camp
d'un temps, el meu,
que em van donar per viure,
vaig esmerçar esforços vans
a sembrar un gra que mai no va florir.
Així va ser com, entossudit i orb,
perdent el temps aquell que em pertocava,
vaig seguir, llaurador absurdament tenaç,
traçant solc a solc fins a arribar a la closa.
vaig esmerçar esforços vans
a sembrar un gra que mai no va florir.
Així va ser com, entossudit i orb,
perdent el temps aquell que em pertocava,
vaig seguir, llaurador absurdament tenaç,
traçant solc a solc fins a arribar a la closa.
Joan Gimeno. Montrodon, 31 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada