Oblida’m, vols?

Viuré en tu, quan mori.
Cansat de tant no-viure
m'esmerçaré, cabut, 
a fer camins inútils
pels sorrals inhòspits
del tros aquell
que ens deixin, del país,
aquells que es pensen
posseir tota raó i dicten
lleis per fer-nos infeliços.

I em sabré present cada cop 
que tu em pensis.
I moriré, només,

el dia que m'oblidis

i ,  qui sap  si cansada
del meu caduc pensar, 

apleguis tots els papers
que vaig gargotejar 

per fer-ne un foc que esborri
el meu record pesant

i  pugui  alliberar-te.

Joan Gimeno.   Montrodon, 4 de desembre de 2017