Ase de mi, intuïa

 

Esperava la nit, impacient, amb els sentits goluts,
per veure la llum de la teva mirada...
Per gaudir la teva olor de femella jove...
Per oir el teu panteix a l'hora més íntima...
Per tastar el nèctar aquell que només tu tenies...
Per tocar amb el tou dels meus dits el suau vellut que sols en tu trobava.
Amb un sisè sentit vaig intuir que no era
una tan dolça mel per a la boca d'un ase.
I, ai, las!, ase de mi, et vaig perdre.

Joan Gimeno.   Montrodon, 12 de desembre de 2017