Com n’és de viu, el mort

Mireu que viu, el mort!
Com un mal lleig - com en  deien les àvies-
havia fet arrels al si dels seus acòlits.
Els seus, tants... que van proliferar
i es van reproduir arrapats al poder
dels ministeris públics.

I per lloar el mort, han oblidat els morts
-els altres- i han dit que si cal,
en poden fer molts més.
Mireu com n'és de viu, el mort.
Als càrrecs i als cors negres 

d'aquests  seus successors.

Joan Gimeno.   Montrodon, 12 de desembre de 2017