No sé si farà sol, quan tornis.
T'esperaré. Assegut al porxo gris
de fusta corcada i revellida.
T'esperaré. Assegut al porxo gris
de fusta corcada i revellida.
El gronxador, al racó del jardí,
restarà quiet el dia que tu tornis;
ningú no hi ha pujat des que tu
vas marxar sense dir-me ni adéu.
Se m'ha fet llarga l'espera.
I costeruda la vida, sense tu.
Mentrestant m'engipono preguntes
maldestres, fetes d'enyor i que ningú,
tret de tu, podrà respondre'm mai.
Joan Gimeno. Montrodon, 29 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada