L’orgull perdut

Els anys i els cops del teu adust destí
t'han ensorrat els ulls marcint-te les parpelles, 

i aquella pell, tan tersa abans,
s'ha despenjat com les cortines velles.

Mires l'espill amb ulls d'estupidesa,
com qui no sap on du el sinuós viarany
que t'ha menat avui on ara et trobes.

Una veueta al fons del teu jo íntim,
veient l'estat ruïnós de la desferra,
et repeteix com un corcó:
                         quan vas perdre l'orgull?

Joan Gimeno.   Montrodon, 14 de desembre de 2017