M'agemoleixo a recer d'un record,
tremolo encara com una fulla seca,
empès pel vent esbojarrat d'una tardor humida.
M'espolso el gruix de tanta pols acumulada
amb el temps a força d'estimar-te.
Acluco els ulls cansats ja d'espiar
un horitzó prenyat de despropòsits.
tremolo encara com una fulla seca,
empès pel vent esbojarrat d'una tardor humida.
M'espolso el gruix de tanta pols acumulada
amb el temps a força d'estimar-te.
Acluco els ulls cansats ja d'espiar
un horitzó prenyat de despropòsits.
Quan cessarà aquest vent i el fred cruel
que em nafren quan s'apoderen
com turbes inclements del meu repòs,
arrabassant-me l'esma.
que em nafren quan s'apoderen
com turbes inclements del meu repòs,
arrabassant-me l'esma.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada