No hi ha camins per transitar el record.
Un bosc espès teix una teranyina
on ens perdem sobtadament, el dia
que girem els ulls enrere.
Cada record enyorat s'agermana
amb un altre igual o més punyent que ell.
Un bosc espès teix una teranyina
on ens perdem sobtadament, el dia
que girem els ulls enrere.
Cada record enyorat s'agermana
amb un altre igual o més punyent que ell.
Què tenen els records que són veuetes
benignes que ens acompanyen
quan transitem els racons del passat,
imatges que esperen per mostrar-nos
com érem i, el que és pitjor,
en què ens hem convertit.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada