Han nascut flors al peu del marbre gris
de la teva tomba, tan grisa com el marbre.
Blanques i grogues, petites margarides
malbaraten olor, inútilment,
per a qui no té nas.
Quines coses té el món!
Al peu d'una llosa, bruta i freda,
erigida a major glòria de la mort,
i epitafi incongruent de tota inútil vida,
malgrat tot, la vida continua.
de la teva tomba, tan grisa com el marbre.
Blanques i grogues, petites margarides
malbaraten olor, inútilment,
per a qui no té nas.
Quines coses té el món!
Al peu d'una llosa, bruta i freda,
erigida a major glòria de la mort,
i epitafi incongruent de tota inútil vida,
malgrat tot, la vida continua.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 de juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada