Sento el cor del teu cor

 















M'arraparé al teu cos,
com ho fa l'heura
a la paret de pedra
del convent, sabent
que restaré, jo,
ja com sempre
a fora murs, sense
accedir al cor gentil
de la capella.

Canten jolius aquells
que hi accedeixen.
Canten al cor les joies
del teu cor, i jo, penjat
i arrapat a la pedra,
sento de lluny el ressò
dels seus cants.

Em marciré
exposat a l'oratge,
sol inclement
o pluja, fred i vent.
Però no cauré.
M'arraparé amb desfici,
sols per poder
estar més a prop teu.

Joan Gimeno.   Montrodon, 20 de juliol de 2017