A les golfes del cor, s'ajoca,
silent i empolsinada
la nostra memòria.
Els records, petits,
d'aquells nens, petits,
que un dia vam ser
quan jugàvem
amb joguines petites
que ara guardem
potser sense saber-ho
en aquell lloc amagat,
que ningú coneix.
silent i empolsinada
la nostra memòria.
Els records, petits,
d'aquells nens, petits,
que un dia vam ser
quan jugàvem
amb joguines petites
que ara guardem
potser sense saber-ho
en aquell lloc amagat,
que ningú coneix.
D'aquest indret, petit,
que tenim al racó
més íntim del cor,
sovint surt, quan esclata,
el jo més verdader,
aquell jo-infant
que sense saber res
ho intuïa tot.
De les golfes on jau
la nostra vella història,
de sobte emprèn el vol
la joguina perduda
despertant pensaments
que han ragut oblidats
des del jorn malastruc
que ens vàrem fer grans.
Montrodon, 5 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada