dijous, 13 de juliol del 2017

T’he vist vell, amic
























T'he vist vell, amic. Hoste d'un temps inclement,
segrestat pels cabells blancs i les arrugues.
Sí, ja sé que jo no estic millor.
Però em ve tan de nou la teva imatge.
I és que jo, ja em veig cada dia
i m'hi he acostumat, de mica en mica
i sense ni adonar-me'n.
I tu, per a mi, has perdut, de cop, tot l'encís
dels bons anys i d'aquell goig de viure.

Què farem, vell amic, asseguts al sol
al banc del 'si no fos', o envejant de reüll
la nova canalla que ens mira, ara,
entre la curiositat i el menyspreu,
mentre esperem el torn, ineludible i cert,
a la sala d'espera del nostre darrer adéu?

Joan Gimeno.   Montrodon, 13 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada