dilluns, 31 de juliol de 2017

M'espera l'horitzó





 
















Lluny, molt lluny,
allà on els dos blaus
-el mar inquiet
i el cel etern-
es fan l'amor
les tardes més serenes,
tinc un futur,
per reposar
eternament,
que fa temps
que m'espera.

Arribaré, tranquils.
No pot ser pas
d'altra manera.

Només demano
un xic de paciència
i, si no és demanar molt,
la suficient indulgència
per obtenir el perdó,
sincer, si això és possible,
d'aquells que, sense voler,
tant vaig ofendre.

Joan Gimeno.  Montrodon, 31 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada