divendres, 7 de juliol de 2017

I marxaràs




 





















I marxaràs, qui sap
si com vingueres,
el pas inquiet, dubtosa,
inconeguda.
I em quedaré tot nu,
com quan vaig nèixer
i amb el rictus deforme
de l'estult.

De mi sabràs
tot el que vaig contar-te,
fins més i tot,
el que vas anar aprenent
entre els llençols
a força de fregar-nos.

Se m'enduràs el goig
i la tendresa
i la penyora d'amor
que et vaig donar.
I em quedarà, només
un bri d'enveja
per envejar, si puc,
quasi impotent,
aquell que et tingui
jorn a jorn per dona.

I si algun dia, assegut
i amb desgana,
una tarda com avui
amb pluja i vent,
a fora, pels carrers
i a la meva ànima,
em poso a meditar
sobre què has fet,
en lloc de retreure-t'ho
i odiar-te,
faré, senzillament,
el que estic fent.

Joan Gimeno.  Barcelona( Pielespaña), 15 de gener de 1988

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada