Com aquell fang que dus, espès
i inútil, enganxat i sec a les sabates,
m'he tret del cor el teu record feixuc.
Res m'ha aportat, el teu amor,
fals i inútil com un castell de fira.
Amb infinita paciència, allunyo
de tots els meus racons
el sutge infecte de l'amor nociu.
Pudent i brut com el suc d'un femer,
el teu record, empudega encara, ofensiu,
els sensibles narius, malgrat el fet
d'haver-lo bandejat amb insistència.
i inútil, enganxat i sec a les sabates,
m'he tret del cor el teu record feixuc.
Res m'ha aportat, el teu amor,
fals i inútil com un castell de fira.
Amb infinita paciència, allunyo
de tots els meus racons
el sutge infecte de l'amor nociu.
Pudent i brut com el suc d'un femer,
el teu record, empudega encara, ofensiu,
els sensibles narius, malgrat el fet
d'haver-lo bandejat amb insistència.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 de juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada