Xafogor

Vam obrir la finestra perquè entrés
una alenada d'aire que alleugerís
les suors d'aquella calda tarda.

Xops, estirats quasi nus
damunt d'uns llençols blancs
del llit de capçal de fusta
vella i molt corcada, somiàvem 
el frisós gaudi d'uns cossos
que presumíem eterns.

A força de somnis, de suades
de tarda, de sexe irreflexiu
i de canviar llençols tacats
de sal i semen, vam anar perdent
l'esclat d'aquella joventut
que marxà com el vent,
no sé ni quan va ser,
per la finestra oberta.

Joan Gimeno.   Montrodon, 18 de juliol de 2017